1 1 v. tr. [LC] Fer sortir d'un estat d'ensopiment. L'aire fred el va deixondir. 1 2 intr. pron. [LC] Sortir d'un estat d'ensopiment. Em cridaven, ho sentia i no podia deixondir-me. 2 1 tr. [LC] Fer sortir d'un estat d'indolència, de peresa. 2 2 intr. pron. [LC] Sortir d'un estat d'indolència, de peresa. Davant la proposta d'anar al circ, tothom es deixondí.
